Cases d’Escriptors

El Projecte

L’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB) com a Organisme Autònom de l’Ajuntament de Gandia, dotat de competències delegades en matèria de literatura, ha pres l’acord de crear una XARXA de CASES D’ESCRIPTORS amb la finalitat de:

• Fomentar l’intercanvi creatiu entre els escriptors i escriptores que usen la llengua catalana i/o les seues varietats lingüístiques valenciana i balear, com a llengua literària o professional pròpia.
• Impulsar l’edició en aquesta llengua com a motor econòmic dels països i oferta cultural a la pròpia societat que l’habita.
• Buscar i afavorir relacions professionals paral·leles entre tota la gent que pot aportar valors culturals a la societat.
• Aproximar els territoris, la història i la cultura en general que s’elabora i es viu diàriament al territori de la Xarxa.
• Difondre i promocionar la realitat socio-econòmica on s’ubiquen les Cases.
• Divulgar i expandir a la Xarxa la cultura en general i la de l’entorn immediat de les Cases.

I, en execució i aplicació d’aquest acord, l’IMAB acorda crear la seua primera i pròpia CASA que tindrà com a seu referencial la casa de l’escriptor JOSEP PIERA ubicada a La Drova, al terme municipal de Barx (La Safor) i, alhora, convoca les persones interessades que responguen al perfil professional al·ludit adés perquè puguen presentar la seua candidatura a ser escriptor/a convidat sota les condicions especificades en l'apartat de requisits.

Objectiu

Si pretenem mantenir la unitat i la fecunditat de la llengua pròpia, hauríem de situar en un lloc preferent la interrelació entre els mateixos escriptors que la fan servir i el fet de facilitar el contacte entre aquests i els editors, periodistes culturals, docents, etc. Les institucions públiques hi juguen sens dubte un paper fonamental a l’hora de construir eixa preferència i afavorir la creació literària. Per això cal buscar plataformes d’impuls literari i mecanismes d’interconnexió entre els escriptors, editors, crítics literaris i totes les professions u oficis col·laterals, perquè s’hi cree una xarxa operativa i alhora amable on tot aquest entramat hi puga prosperar o, almenys, saber-se acompanyat, constatar una complicitat professional i garantir un funcionament normalitzat del món editorial des del punt de vista cultural i econòmic.

Gandia, com a pàtria dels clàssics de la literatura escrita en valencià o català, ha mostrat sempre un especial interès en la promoció de la llengua i la dignificació de la seua literatura. Des de l’any 1959, en commemoració del cinquè centenari de la mort d’Ausiàs March, convoca el premi literari en honor al poeta i promou activitats literàries. Des d’aquest punt de vista, Gandia ha fet i fa mèrits suficients per liderar iniciatives que, com la present, busquen dur més enllà els esforços particulars en favor de la creació i divulgació cultural especialment dedicada al fet d’escriure. Gandia és, a hores d’ara i a tots els efectes, una ciutat literària tant per la nòmina d’escriptors que ha generat, com per la consciència, qualitat i continuïtat d’aquella herència.

Però això ni és suficient ni pot generar conformisme. Gandia ha d’escampar tant com puga aquesta embranzida literària pròpia i, alhora, ha de procurar plataformes d’acollida i recepció d’altres realitats literàries per contribuir eficientment a fer de la llengua literària una eina d’identitat, un mitjà d’expressió i un mercat econòmic i cultural. Gandia, mitjançant aquesta iniciativa, convoca i invita els escriptors, crítics literaris, periodistes culturals, editors, professorat i tots els professionals d’oficis colaterals relacionats amb la literatura, en l’escriptura en general, a viure-hi uns dies una visita literària especial.

Però aquesta missió noble i compromesa, no podria prosperar sense l’ajuda i el concurs d’altres institucions i empreses relacionades amb la literatura i l’edició. En aquest projecte, les editorials hi juguen un paper fonamental de suport professional i de rerefons productiu on finalment acaben les creacions literàries. Les editorials serien, finalment, les destinatàries dels resultats pràctics obtinguts i la corretja de transmissió entre la creació o la crítica literària i el públic lector.

Per aixó, una de les vies més efectives en aquest sentit, seria la de bastir una Xarxa de Cases d'Escriptors, bé utilitzant preferentment les cases pròpies i habituals d’escriptors seleccionats per al projecte, o bé usant cases rurals a la vora de la mar o a l'interior del país però tutelades per escriptors professionals de la pròpia contrada. Aquestes Cases d'Escriptors haurien de propiciar tota mena de trobades literàries que generaren una dinàmica de coneixença i intercanvi, que crearen un eco comú literari en la seua escriptura i que col·laboraren a encoratjar-se entre ells i elles per tal de continuar la tasca solitària de l'escriptura. D'ací que, l'objectiu immediat de les estades dels escriptors en aquestes Cases, podria dividir-se en dos apartats: recollir-s'hi per a treballar fora del seu context habitual i, paral·lelament, conèixer el territori i la societat on hi ha la Casa, promocionar-la i difondre-la.

Requisits

1. Podran ser candidat a residir en la CASA D’ESCRIPTOR Josep Piera qualsevol persona que tinga l’escriptura com a ofici propi i que use el valencià o català com a llengua literària.

2. El període de residència no serà inferior a 7 dies ni superior a 15 entre els mesos d’octubre i juny (nou mesos).

3. L’IMAB assumiria totes les despeses d’allotjament i manutenció que cada estada ocasione. Les despeses d’arribada i retorn dels invitats, aniran pel seu compte.

4. Les persones interessades hauran d’enviar una proposta motivada, un pla de treball i un currículum personal a la seu de l’IMAB: Cases d'Escriptors – IMAB – Pl. Rei Jaume I, 10 – 46701 Gandia. O bé per mail a:
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

5. Les persones seleccionades s’obliguen a col·laborar en un programa de difusió d’aquesta iniciativa durant el temps que dure la seua estada que respectarà i serà sempre compatible amb l’objectiu personal de l’estada que el candidat haja manifestat.

Casa d'Escriptors de Gandia Josep Piera

L' Escriptor

Josep Piera, escriptor saforenc, nascut a Beniopa el 1947.
Poeta, assagista i narrador. Ha estat vicepresident de l'AELC, director de l'editorial Tres i Quatre, i és membre numerari de l’IEC.

El 1972 va guanyar, en llengua castellana, el premi Ausiàs March de poesia amb Natanael. Cinc anys més tard publicaria la seua primera novel·la en català: Rondalla del retorn, que va ser guanyadora del premi Andròmina.

El 1979 va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l'herba.
Dictats d'amors (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999) i Cants i encants ( 2004) són els darrers reculls publicats de la seua obra poètica.

A El paradís de les paraules (1995, premi Josep Vallverdú) estudia i tradueix els poetes arabigovalencians. Ha traduït poemes de l’italià Sandro Penna, i de l’àrab Ibn Khafaja d’Alzira.

Algunes de les seues obres narratives més destacables són El cingle verd (1982, premi Josep Pla de narrativa), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996, premi Sant Joan), El jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001), A Jerusalem (2005), i les biografies dels nostres clàssics gandians, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) i Francesc de Borja, el duc sant (2009, premi Joanot Martorell).

Més sobre J. Piera:
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana – J. Piera
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes – J. Piera
Viquipèdia - J. Piera
Piera
00 Piera01 Piera02 PIERA

La Casa

La casa de Josep Piera es troba ubicada en la Drova, primer terreny pla entre Gandia i Barx que s'estén als peus de la vessant sud occidental del Mondúver, a 430 m sobre el nivell del mar. Va ser dissenyada per dos arquitectes de renom: José Dapena i Gaspar Jaén Urban, aquest últim també poeta.

La Drova
(a Melània)

Aquesta vella vall que ara veig verda,
daurada lluna de meló d’estiu,
és més que un llogaret entre muntanyes,
molt més que la infantesa al finestral,
molt més que un paradís ple de pinades.

Aquesta vella vall feta de somnis,
amagatall d’amors i de paraules,
la dels mil i un perfums i les fonts fresques,
la dels hiverns de llàgrimes de gel,
la de les veus que juguen i el silenci,
aquesta vella vall que vull per sempre verda.

Aquesta que rebrota riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meua cada dia,
aquesta que duc viva a la memòria,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
no la toqueu, si no és per a estimar-la.

Josep Piera

Casa Piera
 Casa Piera 01Casa Piera 02Casa Piera 03Casa Piera 04Casa Piera 05Casa Piera 06Casa Piera 07

L' Entorn

La Drova forma part d’un pas de muntanya que l’home ja habitava fa més de 20.000 anys abans de la nostra era. La cova del Parpalló i la cova de les Malladetes esdevingueren centres de reunió ritual i llocs d’observació dels animals que per allí passaven, segons mostren les pintures i gravats amb animals que s’hi trobaren. El primer document a descriure una edificació data de 1531, parla d’un hostal i fou redactat al mateix monestir de Santa Maria de la Valldigna, els monjos del qual presuntament utilitzaven la Drova des de feia anys per amagar-se (com en l’abandó temporal del monestir, al 1364). Fou convertida en explotació agrària pels Moriscos, i després de l’expulsió d’aquestos, els monjos ampliaren l’hostal fins convertir-la en una granja residencial i un refugi agradable, on també cultivaven la morera de cuc de seda. Al 1849 fou venuda en subhasta pública.

Aquest indret captivador i familiar el trobem a la Comarca de la Safor, ubicada en un atractiu territori conformat per un paisatge costaner mediterrani i un altre interior muntanyós molt ric en vegetació i fauna.

Envoltada d'altes serres, com ara la Serra de les Agulles al nord, la Serra Grossa a l'oest, la Serra d'Ador, el Circ de la Safor, la Serra Gallinera i la Serra de Mustalla al sud, i el Massís del Mondúver –amb el castell de Bairen– i la Serra Falconera a l'est, comunicant directament amb la Mar Mediterrània, que ens aporta un esplèndid paisatge de mar i sorra, amb àmplies platges, aiguamolls i horts de tarongers. El riu Serpis o d'Alcoi i el Vernissa banyen les terres de la comarca abans de desembocar al Mediterrani.

"Cims situats a poca distància del mar, camps de tarongers que s'amaguen entre les vessants de les muntanyes, amples horitzons que es fonen amb la línia de la platja, constituïxen alguns elements del paisatge de La Safor, inesgotable en qualsevol època de l'any". (Servei de Turisme de la Diputació de València)

València Terra i Mar- la Safor
Entorn Piera
 01EntornPiera02 Entorn Piera03Entorn Piera04Entorn Piera05Entorn Piera06Entorn Piera07Entorn Piera
 08Entorn Piera09aEntornPiera09Entorn Piera10EntornPiera11EntornPiera

En utilitzar aquest lloc acceptes l'ús de cookies per a anàlisi, contingut personalitzat i publicitat. Veure política