Joanot Martorell (1413 – 1465)
Biografia
Obra
Enllaços
L'Enciclopèdia - JM Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - JM XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya - JM TINET - Diputació de Tarragona - Tirant lo Blanc Viquipèdia - JM |
![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
De família saforenca, pertanyent a la noblesa gandiana i el quart de vuit germans, és una figura típica de la noblesa valenciana del segle XV. Interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos. La seua vida va transcórrer entre lluites cavalleresques i viatges per Europa, sempre amb plets per qüestions familiars i d’herències que el van dur a mantenir una correspondència viva, aguda i irònica en defensa del que ell creia que eren els seus drets. Mostra d’açò és l’enfrontament que va mantenir entre 1437 i 1445 amb el seu cosí Joan de Monpalau per comprometre’s amb una de les seues germanes i desprès no casar-s’hi, segons paraules del mateix Joanot: robador de la honor de la dita ma germana, el va requerir reiteradament a batalla a ultrança i va recórrer les corts anglesa i portuguesa buscant jutge i plaça per al combat, que no es va arribar a celebrar. Cal destacar també l’enfrontament de la família Martorell amb Ausiàs March per l’afer de la dot d’Isabel Martorell, Ausiàs no es fiava de que aquesta poguès ser pagada pels deutes que la familia Martorell arrosegava, fet que fou palés quan es va vendre el manuscrit del Tirant lo Blanc. |
![]() |
Es pensa que va començar la redacció de la seva obra cabdal el 1460, després d'un viatge a Itàlia. El Tirant lo Blanc beu de la realitat de la seua època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l’honor i amb els interessos familiars en joc. És la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. Suposa l'abandó dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no és un llibre de cavalleries convencional. L’obra ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps. Miguel de Cervantes en fa referència a El Quixot: “Pel seu estil és aquest el millor llibre del mon”. Guillem de Varoic [inacabada] Flor de cavalleria [es conserva un fragment] Tirant lo Blanc. 1465 |
![]() |
L'Enciclopèdia - JM Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - JM XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya - JM TINET - Diputació de Tarragona - Tirant lo Blanc Viquipèdia - JM |
![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |