Francesc de Borja (1510

Els Clàssics

En el marc de Gandia com a ciutat literària i amb el propòsit d'ajudar a conèixer i respectar el llegat històric i la cultura d'aquesta ciutat i comarca, reprenem ací aquell primer homenatge que el 1983, durant la II Mostra Cultural de Primavera, Gandia va oferir als seus fills universals: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella (les tres grans personalitats de la nostra literatura del segle XV) i Francesc de Borja, el més il·lustre representant de la família Borja, la nissaga que més esplendor ha donat a Gandia i a la Safor, especialment durant el segle XVI.

RUTA DELS CLÀSSICS:

La RutaEl Llibre

Francesc de Borja (1510 – 1572)

Biografia

“Un dels personatges històrics més singulars i universals del segle XVI”
Fill de Joan II de Borja, tercer duc de Gandia i nét d’Alexandre VI, i de Joana d’Aragó, per tant besnét del Papa Alexandre VI i de Ferran el Catòlic. Va créixer envoltat de poderosos privilegis per ser l'hereu d'un ric ducat del regne de València i el successor del llinatge dels Borja romans.

Obligat a fugir de Gandia per la guerra de les Germanies, viurà a Tordesillas i més tard formarà part de la cort de Carles V com baró de Llombai, títol cedit pel seu pare que esdevindrà marquesat el 1529, arran del matrimoni de Francesc amb Elionor de Castro, dama portuguesa del seguici de l’emperadriu Isabel de Portugal i Aragó.

En morir l’emperadriu Isabel va decidir no servir mai més un senyor que pugui morir encara que tindria que morir el seu pare per a que aquesta afirmació fos vàlida. Mentrestant entre 1539 i 1543 exerceix el càrrec de virrei de Catalunya.

Mort Joan II el 1543, Francesc de Borja esdevingué quart duc de Gandia i es dedica a l’administració del patrimoni familiar, que combina amb la pràctica de la meditació espiritual, sobretot a partir de la mort de la seva muller el 1546, moment en el qual cedeix els seus títols i càrrecs al seu fill Carles I.

Es doctorà en teologia i va entrar en la recentment creada Companyia de Jesús. A Gandia va fundar la primera universitat jesuïta del món, en posterioritat serà nomenat General de la Companyia pel seu gran prestigi.

S’ordena sacerdot a Guipúscoa el 1551 i refusarà ser nomenat cardenal, és aleshores quan inicia infinitat de viatges diplomàtics que el duran per tota la península ibèrica fins Portugal incloent diverses estades en Roma, on morirà el 1572.

Fou canonitzat gairebé 100 anys desprès, el 1671.

Obra

“Un dels personatges històrics més singulars i universals del segle XVI”

Fou un sòlid intel·lectual del seu temps, escriptor tant en valencià: un epistolari oficial dels seus anys com a virrei i el seu testament, com en castellà: papers espirituals d’estil expressiu, a més de composicions musicals religioses.