Ausiàs March (1400 – 1459)
Fill del també cavaller i poeta Pere March, és considerat un dels escriptors més actuals entre els nostres autors clàssics. Membre de la cort, acompanyà a Alfons el Magnànim en la seua primera expedició italiana el 1420, lluità a Sardenya i Còrsega. Més tard el 1424 a Sicília i el nord d’Àfrica, fet pel qual foren augmentats els privilegis que ja posseïa sobre el lloc de Beniarjó i les Alqueries de Pardines i Verniça. A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra, es va dedicar a la poesia i la cacera de falcons com a Falconer Major de la casa del Senyor Rei. El 1437 prengué en matrimoni Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, afer marcat pel conflicte per la dot, morta aquesta dos anys després, el 1443 torna a casar-se amb Joana Escorna, amb qui conviurà onze anys entre Gandia i València. A conseqüència d’aquestos fets compondrà els “Cants de la Mort”. Ausiàs moria el 3 de març de 1459 a València, amb cinc fills bastards i cap legítim. |
Traduïda a molts idiomes, és tinguda com una de les creacions cabdals de la literatura europea del segle XV. Segons Joan Fuster: Versos que semblen escrits per gravar-se sobre marbre durador, destinats, no al paper fugaç, sinó al monument perenne. El seu estil, entre la poesia dels trobadors provençals i la lírica italiana, ha influenciat a tota la poesia en català del segle XVI, a més d’autors castellans com Garcilaso de la Vega, i el converteix en una individualitat poètica de talla única i universal. El llegat, constituït per 128 poesies, es divideix en dos cicles: Joventut i Maduresa i Darrers Anys. Destaquen agrupacions de poemes com : Els Cants d’Amor, Llir entre Cards o Els Cants de la Mort |