Aquest llibre dóna bona mostra de com va començar a funcionar el primer arxiu notarial del districte judicial, que recollia protocols dels notaris d’Oliva, la Font d’En Carròs, Rótova, Ador, Vilallonga, Beniarjó, Xeresa i Gandia. Això va ser arran de la promulgació de la llei orgànica del notariat de l’any 1862, gràcies a la qual començava a posar-se ordre en un gran desgavell, dispersió i pèrdua de les recopilacions d’escriptures notarials, els efectes de la qual encara es pateixen avui.
Afortunadament, a hores d’ara, l’Ajuntament de Gandia acull la major part dels documents notarials produïts entre 1707 i 1939, els quals s’apleguen en més de mil volums que donen testimoni d’una gran varietat d’actes privats: compres i vendes, arrendaments de drets i terres, testaments, constitucions de societats, activitat creditícia,venda d’animals de tir i un llarg etcètera de documents, que ens mostren la vessant més personal i familiar de la història.
Aquest llibre, entre molts altres aspectes, mostra el caràcter meticulós i cronístic del don Pasqual i incorpora una tipologia de document molt poc freqüent en els arxius notarials actuals. Conté la correspondència amb el Col·legi Notarial de València, així com detallats informes que va realitzar el notari-arxiver sobre el funcionament de les notaries i vies per reformar la seua organització; en ells apareixen observacions punyents sobre la pobreza del país, com ara el fet que se vende por necesidad y se toman préstamos por necesidad. Així, tractava de reflectir una situació social dels notaris poc envejable, raó per la qual proposava la disminució de la quantitat de notaries per tal d’evitar vergonzosos agentes y regateos, així com promoure el decoro que a la clase corresponde.
*Libro copiador de las comunicaciones y disposiciones e informes dirigidos por la Delegación del Distrito Notarial de Gandía, a cargo de don Pascual Sanz, Notario delegado de la misma.