Aquesta imatge reflecteix molt bé el posat del fotògraf discret, inusualment copsat per una altra càmera que no és la seua.

 

Els fotògrafs són molt amics de l’excursionisme, de buscar vistes, paisatges, monuments o ruïnes, per tal de provar i comprovar el seu instrumental, les seues lents, i jugar i experimentar amb les llums. Bé siga per encàrrec o per iniciativa pròpia. Zubillaga va sentir especial atracció pels desapareguts traçats ferroviaris i les antigues fàbriques, com ara les alcoianes.

En aquesta ocasió, a més del que ja s’ha publicat, podem oferir alguna primícia biogràfica sobre l’atzarosa vida de Zubillaga i de son pare, gràcies a les aportacions de la seua cunyada, Ana Maria Pajares Vega, i del seu nebot, César Zubillaga, veïns de Ronda.

 

De fet, Francisco Zubillaga tenia un germà bessó, César, també fotògraf, i son pare, Vicente, s’havia dedicat amb èxit a l’art del retrat. Tenia un gabinet al carrer Silvela de Madrid i feia nombrosos treballs per a l’editorial Espasa Calpe, en els diccionaris de la qual abunden les seues fotografies.

 

El 1929, va ser comissari organitzador de l’Exposició Universal de Sevilla i, després, es va traslladar amb la seua família a Brussel·les. En els anys 1930, els germans Zubillaga anaven aprenent l’ofici; des de 1934, a Madrid, de bell nou, on havien tornat. La guerra civil els va sorprendre fora de la capital i, finalment, es traslladaren a Màlaga.

 

Els germans Zubillaga feren el servei militar al Marroc, bona part del qual fotografiaren, i s’establiren una temporada a Tànger, on muntaren un taller per a la fabricació i reparació d’aparells d’òptica, de cinema i de fotografia. El 1954 Francisco passava a Casablanca i, finalment, després de la independència del Marroc, tornava a Espanya amb el seu germà. Francisco es va instal·lar a Santander. Va ser el 1978 quan es va establir, finalment, a Gandia. La seua dona, Conxa Silvestre Sampere, alcoiana, va triar la nostra ciutat com una bona destinació per a la seua salut. I ací va viure, durant dues dècades llargues, al barri de Corea.

 

Una de les seues darreres tasques va consistir en una crònica mil·limètrica de l’enderrocament i la reconstrucció del teatre Serrano. Per a l’Arxiu Municipal, va realitzar un reportatge sobre alqueries, el qual va servir de base de l’exposició “Les alqueries del terme”, la qual va tenir lloc al claustre del Convent de sant Roc, l’any 2009.

 

Molts són els epítets que li adjudiquen els seus amics: detallista, seré, discret... als quals podríem afegir els de sorneguer i crític.

Fitxa:
Francisco José Zubillaga García (Madrid, 11-3-1925 – Ronda (Málaga), 7-4-2013)
Autor: Rafa Andrés
Donació: Rafa Andrés
Data: 14-11-1999
Lloc: Millena (Alacant)
Fons: Fototeca Arxiu Històric
Signatura: CAC-0029
Instantània en una de les seues excursions fotogràfiques, amb Rafa Andrés. En aquest cas, es tractava de documentar una gran pedra plana amb relleus gravats.
Foto del mes-Maig 2013


Totes les fotos del mes