Si bé l’ermita que li dona el nom és molt antiga, com a barri té el seu origen a la postguerra. En aquells moments, la necessitat d’habitatge i la falta de control urbanístic van propiciar-hi la proliferació de casetes sense les mínimes condicions, principalment per la part alta. Una sèrie de factors, com la conflictivitat d’algunes famílies i una idea de la caritat mal entesa, van fer que un barri humil de gent treballadora començara aviat a catalogar-se de marginal i perillós, fonamentalment a partir dels anys d’expansió del tràfic de drogues.
No va ser fins a la dècada dels noranta que l’Ajuntament va començar a actuar seriosament amb un Pla Integral per dotar la zona de serveis i infraestructures. L’objectiu era revertir una situació qualificada d’altament preocupant pel nivell d’analfabetisme, drogodependència, atur... En paraules de l’escolapi Vicent Faus, fins aleshores s’havien rebut «moltes actuacions caritatives i poques de justícia».
Un d’aquells serveis va ser el de biblioteca. Inaugurada l’1 de setembre de 1995, ha estat des d’aleshores un pilar fonamental per a la formació i la cohesió dels veïns, que l’han valorada i reivindicada sovint. Recentment, l’any 2020, ha sigut reformada i dotada de nous fons i instal·lacions.
Títol: Inauguració de la Biblioteca de Santa Anna.
En primer pla: el bibliotecari Pep Almendros, l'alcaldessa Pepa Frau, la regidora de cultura Àngels Moreno i el president de la Junta de Districte Paco Moragues.
Data: 1 de setembre de 1995.
Autor: Ximo Ferri.
Signatura: AHG, CA 2482/41. Fons Levante-EMV.