ES MUSS SEIN Potser algú altre, però tu no. Tu has conegut la nit dels teus dimonis; has escoltat plorant la mort d’amor i has adorat Rodin, la llum de Rembrandt i les veus del castell del cel; t’ha commogut la dansa dels astres en el buit, la immensitat del quark i el vol de l’ibis. Has estimat. I, malgrat tot, t’has embrutat de por i ara vols desistir. Tu! |
|
|
|
Xavier Macià presenta el seu itinerari humà a través d’una profunda crisi personal, existencial i artística
El llibre Obre les mans, és un llibre que impacta per la seva sensibilitat i veritat. Poema rere poema, amb una veu propera i humana, Macià sedueix i atrau al lector poderosament. Tal com explica Sam Abrams al pròleg: “La poesia ha estat l’instrument que ha fet possible la vertebració, la formalització i la universalització del discurs de Macià”
Xavier Macià (Tremp, 1961) és professor i poeta. Ha escrit diversos treballs sobre autors contemporanis, ha dirigit la Biblioteca Literària de Ponent i ha tingut cura de l'edició d'obres de Concepció G. Maluquer, Anton Navarro i Joan Vinyoli (Obra poètica completa, 2001). Ha participat en diversos reculls col·lectius i ha publicat les obres de creació La carretera i el mur (Premi Les Talúries de Teatre, 2003), Amb el temps a favor (2003), Del cel i de la terra (Premi Sant Celoni de Poesia, 2003), Rip (en col·laboració amb Ermengol, 2005), «Haikús de la posta» (Premi Joan Teixidor d'Haikús On Line, dins L'àncora i l'instant, 2006), Autoretrat (2007), La nit del caragol (amb il·lustracions d'Ermengol i música de J. Prenafeta, 2008) i Matèria elemental (Premi de poesia Maria Mercè Marçal, 2009). Amb Obre les mans ha obtingut el LIII Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.
|