De la mà de Pepa Frau, que havia començat a interessar-se pel tema en 1978 en conéixer la de Laval durant un viatge, i de l'artista Toni Durà, nasqueren les bases de la iniciativa. Tingué d'antuvi una bona acollida, amb una matrícula de 380 alumnes en aquesta primera etapa experimental.
La creació d'una Universitat Popular a Gandia era una vella aspiració de republicans i socialistes locals de principi de segle, enlluernats per les experiències en l'ús del temps lliure dels treballadors a països com Dinamarca. La idea era senzilla: 'contra el tugurio, proveedor del alcoholismo, jardines obreros; contra el cabaret, los deportes y la enseñanza popular'. A més, comptaven amb l'exemple de la Universitat Popular de València de 1903, impulsada per Blasco Ibáñez.
En foren o no conscients als anys huitanta, la UPG havia tingut almenys un precedent a la ciutat: l'1 de setembre de 1936, en ple període revolucionari, els sindicats CNT i UGT, la FUE i les Joventuts Llibertàries inauguraren una Universitat Popular dirigida a obrers manuals i milicians. El primer curset que va organitzar, donades les circumstàncies, tenia l'objecte de formar infermeres per anar al front.
Títol: Cartell dels primers cursos organitzats per la UPG.
Data: 1984
Signatura: AHG, CB 64
Totes les fotos del mes
Data: 1984
Signatura: AHG, CB 64
Totes les fotos del mes