Sara Olivas
Valparaiso
P OLI per


És més que un poemari, un testimoniatge de la violència repetida i infinita que exerceix la família com a baula principal de la creació de la identitat. Aprendre el perdó o l'oblit sembla tasca impossible en aquestes circumstàncies, en aquest moment en el qual tot ens travessa doblement: com a fet i com a record. A través d'un llenguatge concís que recrea les imatges de la casa, la joventut i la infància; Sara Olivas obri l'experiència concreta al terreny de l'universal, capaç d'apel·lar-nos per la seua sensibilitat poètica. Les paraules ens pregunten "què queda d'eixa xiqueta, què queda de mi" i ens encoratgen cap a la cerca de l'origen, que és sempre una casa a mitjà abandonar.