Perquè a diferència d’altres artistes, com ara els músics o els actors, el treball de l’escriptor s’exerceix en la més absoluta solitud. A més, el seu resultat -el text- naix com un producte autònom que arriba al receptor ja del tot separat de qui l’ha produit. A aquest fet, consubstancial al procés de creació, cal afegir-li el ressò mínim que hi tenen les produccions literàries als mitjans de comunicació. Precisament, de la invisibilitat mediàtica i social de l’escriptor en parlàvem en una de les taules redones.
Per aquestes coses i per d’altres, la trobada d’escriptors de Gandia, a més d’un gest d’hospitalitat i saviesa que aviva encara més el mite literari de la Safor, ha estat unacte extremadament útil. Ha servit -com es dedueix del propi nom- per trobar-se i retrobar-se, per compartir inquietuds i per crear vincles personals i literaris entre els qui conreem l’escriptura. I amb el valor afegit que aquesta mena de combois acostumen a engendrar-ne d’altres; quan la terra és fèrtil només hi cal escampar les llavors perquè n’isquen els fruits.