Soc Beca. Tinc dotze anys i la meua vida… és un complet caos.

La meua mare viu a milers de quilòmetres, la meua millor amiga està raríssima i començaré l'institut sense conéixer a ningú. Genial, no?

Enguany ve carregat de canvis. Però entre llistes mentals, drames i atacs de vergonya, també hi ha música, un garatge que comença a semblar un refugi, tres xiques amb les quals compartisc cada vegada més coses i un xic que —encara que no vulga admetre'l— em fa somriure més del compte.

Serà enguany un desastre anunciat?