Paral·lelament, la platja començava a rebre els primers estiuejants, preludi del desenvolupament del turisme, que acabaria convertint-se en un dels principals motors econòmics de la ciutat.
La platja nord era encara una zona poc urbanitzada, amb ben poques construccions permanents. Al costat mateix del port, a tocar de l'avinguda de la Pau, s'estenia una llarga franja de poca profunditat que anava des de la coneguda com a platgeta del Grau fins a l'antiga Casa Barrina, prop del lloc on anys més tard s'alçaria el Club Nàutic. Per la seua proximitat al nucli urbà, aquest era el lloc preferit de moltes famílies gandianes per prendre el bany, compartint l'espai amb visitants procedents de diverses poblacions de l'interior, especialment d'Alcoi, en una època encara molt allunyada del turisme massiu que arribaria dècades després.
La fotografia que presentem, gentilesa d'Ana Carmen Artés, és un magnífic testimoni de com era l'estiueig en una època anterior a la societat de consum. La convivència entre l'activitat portuària i els primers estiuejants simbolitza el moment de transició que vivia el litoral valencià: d'una economia eminentment agrícola a una altra en què el mar començava a consolidar-se també com un recurs turístic de primer ordre.
Imatge: Grup familiar al dic nord del port.
Data: Estiu de 1951.
Fons: Fototeca digital. Fons Família Abarca.
Signatura: AHG, CA.
Totes les fotos del mes